RdP Informe licitació a Catalunya 3er trimestre 2022

Informe de Licitació pública d’Obres i Serveis

Catalunya 3r trimestre 2022

• Augmenta la preocupació en la construcció pels desequilibris en el sector.

• Es desaccelera la licitació al 3r trimestre, tot i que s’assoleix la xifra de 2.738,6 milions d’euros anuals, un 24% més que en el mateix període de 2021.

• El sector de la construcció es troba a un període d’incertesa i inestabilitat a causa de les alteracions en els mercats de l’energia i de les matèries primeres. 

• Un total de 370 obres ja han quedat desertes entre 2021 i 2022, arribant als 95,4 milions d’euros d’import.

• Cal agilitzar els processos de licitació amb actualització de preus i l’aplicació de la revisió extraordinària de preus per tal d’evitar que la situació en el sector s’agreugi. 

• La capacitat de gestió dels fons europeus és clau per portar a terme projectes cabdals pel país i evitar la potencial recessió de finals d’any i les obres no poden quedar desertes.

Comencem roda de premsa on presentem l’informe de #Licitació a #Catalunya del 3er trimestre del 2022 pic.twitter.com/rCUJudfi6C

— Cambra de Contractistes d'Obres Catalunya (@CambraContCat) October 20, 2022

Per Administracions, l’Administració Local és el nivell administratiu més actiu, amb el 49% de tota la licitació d’enguany, assolint 1.344,3 milions d’euros. La licitació local s’ha incrementat un 14% respecte a l’any 2021. Cal destacar, però que aquesta xifra inclou la licitació de Barcelona de Serveis Municipals S.A. (B:SM) de l’Acord Marc per a l'execució d'obres de rehabilitació, millora i gran manteniment per a les instal·lacions gestionades per Barcelona de Serveis Municipals (un total de 6 lots), per un import de 49,1 milions d’euros, i que s’hauria d’anar concretant en el termini de 2 anys. Durant el segon trimestre, s’ha de destacar l’Acord marc d'obres d'asfaltatge amb destinació a les entitats locals de Catalunya (51 lots) per part del Consorci Català pel Desenvolupament Local per un import total de 80,4 milions d’euros i termini de 2 anys.

L’import licitat per l’Administració General de l’Estat (AGE) per als tres primers trimestres de 2022 ha estat de 708,9 milions d’euros, amb un increment del 43% respecte al 2021, suposant el 26% del total licitat enguany. Aquest increment excepcional és degut a la licitació d’una única obra, la licitació per part d’ADIF de les obres per soterrar la línia R2 al seu pas pel terme municipal de Montcada i Reixac que, amb un import de 384,7 milions d’euros, suposa el 54% de la licitació de l’Estat a Catalunya i representa prop del 14% de la licitació total anual. Actualment, aquesta licitació es troba suspesa.

Quant a la Generalitat de Catalunya, la licitació d’enguany ha augmentat un 29% respecte de l’any 2021, amb un import total de 685,4 milions d’euros, el 25% del total licitat el 2022. Cal destacar la licitació del 2n trimestre del sistema dinàmic d'obres de desplegament de la xarxa pública de fibra òptica per part d’infraestructures de la Generalitat per valor de 115 milions d’euros i de 2 anys de durada i, durant el 3r trimestre, de l’acord marc d’Infraestructures.cat per a la contractació d'obres i subministraments de materials per a la reforma, ampliació, millora, conservació i manteniment d'equipaments per valor de 88,9 milions d’euros (5 lots) i 2 anys de durada.

Per organismes, ADIF ha estat de manera destacada l’organisme més licitador durant els tres primers trimestres amb 528,2 milions d’euros, destacant el soterrament de la línia R2 (384,7 milions). Seguidament, trobem a Infraestructures de la Generalitat i BIMSA amb 360,1 i 178,7 milions d’euros respectivament.

Cal destacar que, la creixent utilització d’Acords Marc i de sistema dinàmics de contractació fa que no tota la licitació sigui executada enguany, i és possible que no s’executin els imports en la seva totalitat, per tant, s’ha d’anar amb compte a l’hora d’avaluar els imports totals licitats. Per exemple, aquest és el cas ja esmentat del Consorci Català pel Desenvolupament Local, per un import total de 80,4 milions d’euros, i del sistema dinàmic d'obres de desplegament de la xarxa pública de fibra òptica per valor de 115 milions d’euros licitat per Infraestructures de la Generalitat. En total, aquests tipus de licitacions suposen el 14,4% de la licitació (393,3 milions d’euros).

D’altra banda, la licitació de serveis ha assolit enguany els 1.340,9 milions d’euros, això es tradueix en una disminució del 29% respecte de 2021. 

Per administracions, l’Administració Local ha licitat el 65%; la Generalitat, el 21%; i l’Administració Central, el 14% de la licitació del 2022. En total, tant l’administració Central com la Generalitat han disminuït significativament la seva licitació, concretament un 54% i 69% respectivament en comparació amb 2022. Per la seva part, l’Administració Local ha augmentat considerablement la seva licitació en serveis, un 52% més que en 2021. Es destaca la licitació, en el primer trimestre, per part de l’ajuntament de Girona, per un import de 153,6 milions d’euros i de durada 8 anys, pels serveis de neteja viària, de recollida i trasllat de residus sòlids urbans i gestió de les deixalleries del terme municipal de Girona, i la de l’ajuntament de Manresa, per import de 92,3 milions d’euros i de durada 11 anys, pels serveis de recollida de residus municipals i la neteja viària del municipi de Manresa. En aquest sentit, cal destacar que els contractes de serveis tenen una durada plurianual i que, per tant, fa que la seva licitació no sigui recurrent. 

Des de la Cambra volem posar de manifest el difícil context actual, marcat per la incertesa i la inestabilitat, en el que es troba el sector de la construcció. El conflicte bèl·lic entre Rússia i Ucraïna està agreujant encara més la crisi de desabastiment i de l'increment de preus de materials iniciada a conseqüència de la pandèmia. Aquesta situació està portant al límit a les empreses constructores, ja que el conflicte bèl·lic impacta directament en els preus dels materials de la construcció i fa molt difícil de preveure els costos reals d’una obra. Des de l’inici del conflicte, materials com el ferro, el níquel, l'alumini i la fusta han experimentat forts increments en els preus i els costos de l'energia s'han disparat en nivells inassolibles per algunes empreses. 

Aquesta incertesa de les empreses fa que moltes licitacions quedin desertes davant l’elevada inestabilitat en els preus i la falta de mecanismes que adaptin a la realitat els mateixos. En data de publicació d’aquest informe, la xifra d’obres oficialment desertes a Catalunya durant l’any 2021 i 2022 ascendeix a 370 obres, per un import total de 95,4 milions d’euros. És per això que, des de la Cambra, valorem positivament tota iniciativa per part de les Administracions Públiques encaminada a incloure mecanismes d’adaptació dels preus a la realitat del mercat, de forma ràpida i àgil, en totes les obres que surtin a concurs. A més, cal agilitat en l’aplicació de la revisió extraordinària de preus de manera que aquesta compensació pugui arribar a les empreses que més estan patint els increments de preus. Cal destacar també que, la manca d’adaptació dels preus a la realitat del mercat ha fet que la concurrència en el nombre de licitadors per obra baixi 2,4 punts percentuals respecte a 2021, situant-se en mínims històrics, essent especialment significatiu que, en més del 30% de les licitacions, només s’han presentat 1 o 2 licitadors.

En aquest sentit, a tot l’Estat, d’acord amb el Estudio sobre Concursos y Disoluciones realitzat per INFORMA D&B S.A.U. (S.M.E.), Construcció i activitats immobiliàries, amb 984 concursos de creditors presentats enguany, és el sector en el qual més han crescut els concursos (un 23% més que l’any passat), després de les activitats relacionades amb comerç (+34%), i representa el 20% del total de concursos. Pel que fa a les dissolucions de societats, Construcció i activitats immobiliàries, amb 5.376 (24% del total), és el sector amb més dissolucions des de gener. 

Per altra banda, cal destacar que, del total licitat durant el primer semestre (1.958,8 milions), només 161,1 milions d’euros han estat adjudicats (8,2% del total del semestre), d’acord amb les publicacions oficials de les plataformes de les administracions, fet que posa de manifest la manca d’agilitat en els processos de licitació.

En aquest context, la Cambra considera essencial assolir el màxim consens i coordinació, tant entre el conjunt de les administracions públiques, com entre aquestes i el sector privat, a través de les col·laboracions público-privades (CPPs), per aconseguir la màxima eficiència en la gestió dels fons europeus. Des de la Cambra ens preocupa que la pujada generalitzada dels preus i els problemes de subministrament de les matèries primeres en el sector de la construcció es cronifiquin i facin perillar la posada en marxa de projectes promoguts en la Unió Europea sota el finançament dels fons Next Generation EU. En aquest sentit, enguany només 236 licitacions d’obres han estat vinculades als fons europeus Next Generation. La licitació vinculada a aquest fons s’ha incrementat notablement a partir del segon trimestre, tot i que només suposen el 18,4% de la licitació, assolint els 503,5 milions d’euros. És fonamental que aquests fons arribin a les empreses contractistes tan aviat com sigui possible i considerem que l’actual context no admet demores en la gestió d’aquests fons i exigeix una bona gestió d’aquests, així com mesures complementàries per evitar posar en risc la recuperació econòmica i del sector.

Des de la Cambra també volem destacar el baix grau d'execució pressupostària que pateix Catalunya. En aquest sentit, l'execució pressupostària de l'Estat a Catalunya va ser del 36% l'any 2021, i a juny d'enguany només és del 16%. La mitjana d'execució pressupostària de l'Estat a Catalunya des de 2015 ha estat del 60%, mentre que la mitjana estatal ha estat del 75%.

En definitiva, l’actual conjuntura del sector és molt preocupant i, és per això que, des de la Cambra volem proposar les següents mesures per tal d’evitar l’agreujament d’aquesta situació: 

• Actualitzar les licitacions d’acord amb els preus de mercat.

• Agilitzar l’aplicació efectiva i general de la revisió de preus.

• Major celeritat en la gestió dels fons europeus i fomentar les col·laboracions público-privades per aconseguir la màxima eficiència en la gestió dels fons.

• Agilitzar els processos de licitació.

• Realitzar inversions reals recurrents, amb independència de canvi de governs i de cicles electorals, que estiguin planificades en el temps, per valor del 2,2% del PIB català. La mitjana de licitacions anuals dels darrers deu anys es tan sols del 0,67%. 

• Complir amb els pressupostos públics i fer efectiva l’execució pressupostaria al 100%. Al 2021, l’execució pressupostaria de l’Estat a Catalunya va ser del 36%, i al juny d’enguany es del 16%.  

[1] Una licitació pública és el procediment mitjançant el qual un comprador públic dóna a conèixer una necessitat, d’adquirir un bé, un servei o una obra, i sol·licita a aquelles empreses que la puguin cobrir, i que reuneixin els requisits exigits pels plecs, presentin les seves ofertes; les ofertes presentades seran seleccionades i avaluades i s’adjudicarà el contracte a aquella que compleixi la millor relació qualitat preu.

Veure informe complet: