El dèficit inversor en infraestructures a Catalunya se situa en 40.000 milions d’euros

Lluís Moreno presenta juntament amb Foment del Treball Nacional el dèficit d'inversió en infraestructures

a Catalunya 2009-2022

- Josep Sánchez Llibre: “La falta d’inversió ens arrossega a un dèficit d’infraestructures cada cop més gran”.

- Foment demana una cimera d’urgència entre el govern espanyol i el govern de la Generalitat per acordar el traspàs íntegre de Rodalies.

- La patronal reclama una inversió recurrent equivalent al 2,2% del PIB.

- Lluís Moreno apunta que “a nivell europeu patim una en termes relatius d’infraestructures de transport, especialment a carreteres, excepte autopistes, ferrocarrils, ports”.

- Informe sobre ‘El dèficit d’inversió en infraestructures a Catalunya 2009-2022’.

Foment del Treball ha actualitzat les seves dades sobre dèficit d’inversió i infradotació d’inversió pública del conjunt de les institucions públiques a Catalunya que assoleix una xifra propera als 40.000 milions d’euros. Aquesta xifra surt de la menor dotació que des de 2009 pateix l’economia catalana pel conjunt d’administracions. Foment demana redreçar la situació i no fer pagar la reducció d’aquesta despesa pública collant i reduint de manera tan intensa la inversió pública com s’ha fet en el darrer període. Un cop feta aquesta anàlisi demanem una inversió recurrent equivalent al 2,2% del PIB, basada en una planificació realista i que s’executi en el temps i forma planificada de manera que es garanteixi el benestar i la qualitat de vida de la ciutadania davant els problemes i reptes que planteja el futur.

El president de Foment, Josep Sánchez Llibre, ha indicat que “la falta d’inversió ens arrossega a un dèficit d’infraestructures cada cop més gran”.

El líder de la patronal també ha demanat una cimera d’urgència per acordar el traspàs total de Rodalies al govern català: “Si ambdues parts tenen la voluntat d’efectuar el traspàs íntegre que ho facin de manera immediata per respecte als 300.000 usuaris diaris de Renfe a Catalunya”.

Per la seva banda, la presidenta de la comissió d’Infraestructures de Foment, Anna Cornadó, ha exposat que “cal revertir la infradotació d’inversió pública en infraestructures, per potenciar el creixement” i ha afegit que “no pot ser per tant de temps l’eina per reduir el dèficit públic, com mostren les dades de Foment del Treball”. Al seu torn el president de la Cambra de Contractistes, Lluís Moreno, ha assenyalat que “una anàlisi sobre la dotació d’infraestructures a 15 regions europees similars a Catalunya,  mostra una manca en termes relatius d’infraestructures de transport, especialment a carreteres, excepte autopistes, ferrocarrils, ports i aeroports pel que fa a aquest darrer a mercaderies”.

Amb les dades analitzades es constaten dèficits destacats. I per visualitzar el que podria haver representat aquesta manca d’inversió oferim a mode d’exemple un conjunt de simulacions que indica que només havent-se donat el mateix nivell d’inversió pública que s’ha donat en els principals països de la UE de mitjana. Hem desglossat, aquests 40.000 milions, en 4 línies.

També s’ha realitzat una comparativa entre 15 regions europees que tenen similituds amb Catalunya per veure quina és la posició relativa respecte de les dotacions d’infraestructures de mobilitat. I destaca que es manifestament pobre la inversió i dotació en carreteres a Catalunya que es compensa amb la major dotació que hi ha d’autopistes. També hi ha un gran de dèficit a nivell comparatiu en l’àmbit de ferrocarrils i encara més en relació al port -passatgers i mercaderies- i l’aeroport -mercaderies-.

Pel que fa a les inversions potencials que s’haurien pogut realitzar amb els 40.000 milions d’euros no invertits en els darrers 14 anys, amb el greuge que això ha suposat per al benestar de ciutadania i la seva qualitat de vida, fem una simulació sobre les 4 línies següents:

1- Inversió en energia fotovoltaica i eòlica

A Catalunya, la producció elèctrica amb fonts d’energia renovable es situa al voltant del 17% del total, lluny del 45% que es produeix a l’Estat. S’estima que Catalunya haurà de multiplicar per 5 la potència d’energia eòlica i per 20 la de l’energia solar fotovoltaica el 2030 per complir amb els objectius i compromisos establerts amb les renovables i la transició energètica de la Generalitat.

Si s’hagués fet una inversió addicional de 10.000 milions d’euros durant els darrers anys, i tenint en compte la potencialitat de la col·laboració publico-privada, es podria haver construït una infraestructura d’energia fotovoltaica i eòlica molt propera a la necessària de cara a assolir els objectius marcats per a 2030.

2- Millora de la garantia de subministrament d’aigua a Catalunya

Actualment, es preveu que Catalunya entri en fase d’emergència per sequera al setembre d’enguany si no plou de manera suficient en els propers mesos. Els territoris que concentren la major part de la població, com són Barcelona i la seva àrea metropolitana, zones proveïdes per les conques dels rius Ter i Llobregat, estan patint la pitjor situació hídrica de les últimes dècades. Concretament, les reserves d’aigua del país es troben en el 25% de la seva capacitat, molt per sota del 60% d’ara fa un any.

Per altra banda, el passat 4 de maig de 2023, el Parlament aprovà la llei de mesures extraordinàries i urgents per fer front a la sequera. Si s’hagués fet una inversió addicional de 10.000 milions d’euros durant els darrers 14 anys en l’àmbit de la sequera i la gestió de l’aigua, aquestes i altres infraestructures necessàries.

3- Millora de Rodalies de Catalunya

La manca crònica d’inversió al servei de Rodalies i la greu afectació que va patir a conseqüència de les obres de la Línia d’Alta Velocitat Madrid-Barcelona, que varen provocar innombrables avaries i retards, van ser el punt culminant de la degradació del servei, que va perdre milers d’usuaris. El malestar generat per l’estat de rodalies va portar al Ministerio de Fomento a la redacció del Plan de Infraestructuras Ferroviarias de Cercanías de Barcelona 2008-2015 valorat en 4.000 milions d’euros, del qual només se n’ha invertit una mínima part.

Si s’hagués fet una inversió addicional de 10.000 milions d’euros durant els darrers 14 anys en Rodalies de Catalunya, no només s’hagués executat la totalitat del pla de 2008-2015, sinó que es podria haver avançat l’actual pla de rodalies 2020-2030 i haver recuperat 10 anys d’inversions. Ara la situació seria menys greu que l’actual, on les afectacions continuen sent greus, com ara la recent incidència a l’R2 Sud de Rodalies per l’incendi al quadre de senyals de l’estació de Gavà i on les afectacions es poden allargar fins a tres o quatre setmanes.

4- Executar les infraestructures de transport necessàries a Catalunya (CAT-100)

Catalunya, en comparació amb altres regions europees similars, i tenint en compte el PIB, la població i el territori, manté necessitats significatives no satisfetes en infraestructures de transport de mercaderies via avió, carreteres, ports de mercaderies i ferrocarrils, així com mancances en el manteniment de les infraestructures existents, i un dèficit de dotació d’infraestructures i equipament per a ciutadans, especialment, aigua, sanitat, educació, medi ambient, i telecomunicacions, en comparació amb els països de referència (Alemanya, Regne Unit i Itàlia).

A Catalunya hi manquen infraestructures de transport i que estem lluny dels estàndard europeus. Hi disposem d’un menor nombre de kilòmetres de carreteres i ferrocarril que altres regions similars. A més, el pes del transport de mercaderies, tan aeroportuàries com portuàries, se situa molt per sota que a altres regions europees.

Si s’hagués fet una inversió addicional de 10.000 milions d’euros durant els darrers anys en les infraestructures necessàries, es podria haver solucionat algunes de les mancances esmentades. En aquest sentit, moltes de les obres del CAT-100 ja estarien executades, com ara el Corredor del mediterrani, els accessos viaris i ferroviaris al Port de Barcelona i al Port de Tarragona, l’accés ferroviari a l’Aeroport del Prat, la B-40, la finalització de les línies L9 i L10 i de l’actual obra en execució de l’8 dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Plaça Espanya – Gràcia. A més, es podria haver posat ja en marxa les obres per a l’ampliació de l’aeroport, valorades en 1.700 milions d’euros, segons la proposta inicial feta al segon DORA.

Des de 2004, l’evolució de la inversió pública ha estat ben diferent si comparem les xifres d’Espanya respecte a la resta de socis de l’Euroàrea. Mentre que Espanya presenta grans diferències entre el període anterior a la crisis de 2008 i la posterior, amb nivells d’inversions entre el 4%i el 5% per al període 2000-2009 i d’entre el 1,9%i el2,6% per al període 2013-2020,a l’Euroàrea la inversió pública a estat de mitjana molt més estable, oscil·lant sempre entre el2,5% i el 3,5%.

El 15 de juliol de 2019, Foment del Treball Nacional donava a conèixer que, a partir d’una aproximació teòrica, estimava que el dèficit d’inversió a Catalunya per al període 2009-2018 era aproximadament de 28.000 milions d’euros. El 31 de gener de 2022, es va actualitzar aquesta dada per al període 2009-2020, i la xifra aproximada era de 35.000 milions d’euros. Enguany, mitjançant la mateixa aproximació teòrica, es presenta en el següent quadre l’actualització, afegint el càlcul de dos anys més, del dèficit d’inversió en infraestructures a Catalunya, on s’estima que el dèficit inversor en infraestructures a Catalunya els últims catorze anys (2009-2022) se situa en 39.369 milions d’euros.

Per equiparar la inversió als indicadors europeus es recomana aconseguir una licitació d’obres del 2,2% del PIB català (aproximadament 5.950 milions d’euros l’any 2022), de manera sostinguda i recurrent, per al conjunt de totes les administracions i per a totes les infraestructures que al llarg del temps siguin fonamentals per a Catalunya, com ara les que registren el CAT-100 i el CAT Equipaments. El 2022, per exemple, la licitació de totes les administracions públiques a Catalunya va ser tan sols del 1’5% del PIB, una licitació que es troba per sota del 2,2% del PIB des de l’any 2010 (12 anys).