També et pot interessar
Esmorzar col·loqui amb l'Agència Catalana de l'Aigua
Tornar al llistat
INFORME EL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ A CATALUNYA 2020 I PREVISIONS PEL 2021
El sector de la construcció el 2020
El 2020 el PIB de la construcció va caure a Catalunya un 15,4%, per sobre del conjunt de l’economia catalana en general, que ha estat de l’11,5%, i assolint 10.581 milions d’euros de valor afegit. El seu pes, l’any 2020, en el PIB català, amb un 4,7%, suposa menys de la meitat de lo que representava el sector en el conjunt de l’activitat econòmica de Catalunya l’any 2006 (10,7%).
El nombre d’habitatges acabats a Catalunya va disminuir un 6,1%, assolint un total de 12.130 habitatges construïts. Aquesta xifra representa un 16% dels que es finalitzaren el 2007, any que el sector va produir 74.802 habitatges. A més, el valor de liquidació del pressupost d’execució material per a edificació residencial i no residencial de les certificacions de fi d’obra dels col·legis d’arquitectes tècnics i aparelladors mostra que la liquidació del pressupost va ser, el 2020, de 1.909 milions d’euros (un 13,24% inferior a la de l’any 2019).
La licitació va disminuir un 23%, l’any 2020, assolint 1.502 milions d’euros. Aquest import suposa menys de la meitat de la licitació mitjana dels darrers 20 anys (3.750 milions d’euros anuals a preus constants) i resta lluny encara de les necessitats de l’economia catalana i dels seus ciutadans, d’aproximadament uns 5.500 milions anuals (l’equivalent al 2,2% del PIB, d’acord amb la tendència dels principals països europeus durant els darrers 20 anys).
La disminució del de consum de ciment (-10,6%), de la producció de formigó (-12,4%) i de l’afiliació a la Seguretat Social (-2,3% en mitjana anual), així com l’estacament del nombre d’empreses (+0,05%), confirmen que l’any 2020 va disminuir l’activitat al sector de la construcció.
Previsions per al 2021
Per tal de fer front als danys econòmics i socials causats per la Covid-19, la Comissió Europea va crear un pressupost extraordinari anomenat Next Generation EU amb l’objectiu de fer créixer l’economia i l’ocupació i facilitant inversions i reformes per transformar l’economia, fent-la més sostenible i resilient de cara a escenaris futurs. Aquest programa d’inversions europeu està dotat de 750.000 milions d’euros que, juntament amb el nou Marc Financer Plurianual de la UE, suposa aproximadament el doble del pressupost total de la UE inicialment previst, arribant fins als 1,8 bilions d’euros. En el marc del programa Next Generation EU, l’economia espanyola té assignats 140.000 milions d’euros ( aproximadament 69.000 milions a fons perdut + 71.000 milions en préstecs).
En aquest sentit, el sector de la construcció, gràcies a la seva transversalitat i al seu alt retorn econòmic, social i mediambiental, ha de jugar un paper clau en la recuperació econòmica dintre d’aquest context de transició verda necessària i exigida per la Unió Europea.
Les previsions dels principals actors econòmics apunten que la inversió en construcció podria créixer a Espanya entre un 3% i un 6% l’any 2021, i créixer de manera més intensa l’any 2022. La recuperació de l’economia i del sector de la construcció, però, estarà condicionada per l’agilització i la bona gestió dels fons europeus, a més de la implementació de mesures complementàries per reactivar l’economia al més aviat possible, mentre els fons no estiguin operatius, i de mesures per tal de pal·liar els efectes dels alts increments de costos que estan patint les empreses del sector i que posen en risc la viabilitat de les mateixes.
Pel que fa a les previsions en construcció residencial, amb el retorn de la confiança en l’economia i la generació d’ocupació, s’estima creixements entre el 6 i el 7% per 2021 i 2022. Es preveu que s’incrementi el nombre d’habitatges de nova planta a Catalunya, particularment els habitatges de promoció pública i privada de lloguer social, encara que no serà, però, fins a 2023, que es recuperaran els nivells previs de la pandèmia.
Per altra banda, per a l’edificació no residencial la previsió és que la recuperació no sigui tan ràpida com la residencial a causa de l’existència de sectors econòmics que estan experimentant certs canvis i presenten algunes característiques pròpies. Per exemple, la construcció dirigida a comerç, turisme i esbarjo és molt probable que trigui a recuperar-se, ja que han sigut els sectors més castigats amb les noves normatives de manteniment de distància social. Per contra, és possible que es pugui donar un increment en la demanda d’espais logístics com a conseqüència dels nous models de negocis. Per tant, l’edificació no residencial és un mercat heterogeni que fa difícil aventurar la seva evolució en el futur pròxim.
La rehabilitació és un element clau en el pla de recuperació i, per tant, és d’esperar una progressiva recuperació d’aquest segment amb taxes de creixement per enguany i durant els pròxims anys, tot i que no es recuperaran els nivells previs a la pandèmia fins a 2024. Concretament, el pla de rehabilitació d’habitatges comptarà amb 6.820 milions d’euros dels fons europeus, però cal tenir present que les rehabilitacions que contempla el Next Generation van dirigides a rebaixar el consum energètic dels habitatges i no responen al gruix de demanda de rehabilitació orientat a reparacions, seguretat i altres funcionalitats. A més, actualment a Espanya hi ha poques empreses i professionals que ofereixen aquests serveis de rehabilitació energètica. Per tant, serà tot un repte reorientar la demanda i fer front a l’absorció de creixements de demanda intensos.
Previsiblement, la inversió en obra pública creixerà enguany entorn un 5,5% d’acord amb algunes previsions del sector. Països com la Xina i els Estats Units ja han posat en marxa grans plans d’inversió en infraestructures com a mesura anticíclica per generar activitat econòmica i llocs de treball. El ferrocarril, a causa de la seva contribució positiva a la mobilitat sostenible, es podrà veure molt beneficiat del Pla de Recuperació, així com noves infraestructures de comunicació, digitals, electrificació de transports i energètiques.
En conclusió, les bones expectatives del sector de la construcció per al 2021 dependran de l’agilització i bona gestió dels fons europeus, ja que es corre el risc que enguany sigui un any de transició i moltes empreses esgotin els seus recursos abans del primer trimestre de 2022, quan preveiem que els fons estiguin operatius per a les empreses. Per això, demanem mesures complementàries als fons per tal d’ajudar les empreses i reactivar l’economia al més aviat possible.
A més, el fort increment en els preus de les matèries primeres amenaça la recuperació i l’efectivitat dels fons europeus, ja que posa en risc la viabilitat de moltes empreses i projectes. És per això, que emplacem a les administracions públiques a prendre les mesures urgents de flexibilització i de revisió de preus per evitar el previsible col·lapse de projectes i obres i el fracàs del pla europeu amb el consegüent perjudici pel país.