Roda de premsa informe 'El sector de la construcció a Catalunya 2021. Previsions 2022'

El sector de la construcció a Catalunya 2021. Previsions 2022

- L’activitat constructora va créixer un 1,6% l’any 2021, assolint 11.359 milions d’euros corrents.

- Durant l’any 2021, la licitació va assolir 2.958 milions d’euros, però encara se situa per sota de la mitjana dels darrers 20 anys (3.700 milions d’euros a preus).

- Les bones expectatives del sector per enguany estan compromeses per l’augment dels preus dels materials i de l’energia, el conflicte bèl·lic entre Rússia i Ucraïna i una gestió ineficient i lenta dels fons europeus.

- A Catalunya, el grau d’execució de les inversions reals per part de l’Estat és el més baix de tot l’Estat, amb un 35,8%. La manca d’inversió a Catalunya fa que el dèficit acumulat d’inversió en infraestructures econòmiques i socials a Catalunya sigui aproximament de 35.000 milions d’euros pel període 2009-2020.

- Des de la Cambra proposem aplicar els mecanismes existents d’adaptació dels preus a la realitat del mercat en totes les obres que surtin a concurs, utilitzant el mecanisme de revisió de preus que la llei ja preveu.

El 2021 el PIB de la construcció va créixer a Catalunya un 1,6%, per sota del conjunt de l’economia catalana en general, que va augmentar un 5,8%, assolint 11.359 milions d’euros de valor afegit. El seu pes, en el PIB català l’any 2021, amb un 4,65%, suposa menys de la meitat del  que representava el sector en el conjunt de l’activitat econòmica de Catalunya l’any 2006 (10,7%).

El nombre d’habitatges acabats a Catalunya va augmentar un 11,4%, assolint un total de 13.517 habitatges construïts. Aquesta xifra representa un 18% dels que es finalitzaren el 2007, any que el sector va produir 74.802 habitatges. A més, el valor de liquidació del pressupost d’execució material per a edificació residencial i no residencial de les certificacions de fi d’obra dels col·legis d’arquitectes tècnics i aparelladors mostra que la liquidació del pressu-post va ser, el 2021, de 2.307 milions d’euros (un 20,84% superior a la de l’any 2020).

La licitació va augmentar un 97%, l’any 2021, assolint 2.957,9 milions d’euros (+52% respecte 2019). Aquest import encara se situa per sota de la  licitació mitjana dels darrers 20 anys (3.700 milions d’euros anuals) i resta lluny encara de les necessitats de l’economia catalana i dels seus ciutadans, d’aproximadament uns 5.000 milions anuals (l’equivalent al 2,2% del PIB, d’acord amb la tendència dels principals països europeus durant els darrers 20 anys).

L’augment de consum de ciment (8,2%), de la producció de formigó (4%) i de l’afiliació a la Seguretat Social (4,6% en mitjana anual) confirmen que l’any 2021 va créixer l’activitat al sec-tor de la construcció.

Previsions per al 2022

El conflicte bèl·lic entre Rússia i Ucraïna ha provocat la “tempesta perfecta” juntament amb la COVID, que continua paralitzant la producció de la Xina pels confinaments, i la inestabilitat dels mercats de l’energia i les matèries primeres. El que va començar amb el bloqueig del canal de Suez el març de 2021, amb la consegüent alteració en la cadena de subministra-ments, va continuar amb tensions entre la demanda i l’oferta a conseqüència de l’activació de l’economia, que provocà l’augment de preus en molts dels materials de la construcció. A més, es va produir un augment dels preus de l’energia i el conflicte bèl·lic no ha fet més que agreujar aquesta conjuntura. Si bé la incertesa sobre l’evolució de la pandèmia ha anat dismi-nuint gràcies a la bona evolució dels plans de vacunació, les incerteses sobre l’escalada de preus i del desplegament del Pla de recuperació dins del fons Next Generation EU són les principals amenaces de l’economia i del sector de la construcció. En aquest sentit, les previsi-ons per a 2022 tant del PIB com del sector, s’han reduït entorn de l’1 i 2% percentuals respec-te a les previsions realitzades durant l’any 2021 que apuntaven a creixements del PIB propers al 6% per enguany.

Tot i les incerteses que hi ha, les expectatives són positives. El sector de la construcció, gràci-es a la seva transversalitat i al seu alt retorn econòmic, social i mediambiental, ha de jugar un paper clau dintre d’aquest context de transició verda necessària i exigida per la Unió Europea. Les previsions dels principals actors econòmics apunten que la inversió en construcció podria créixer a Espanya al voltant del 4% l’any 2022, i créixer de manera més intensa l’any 2023 (5,5%).

Pel que fa a les previsions en construcció residencial, s’estima creixements entre el 7% i el 8% per 2022. Es preveu que s’incrementi el nombre d’habitatges de nova planta a Catalunya, particularment els habitatges de promoció pública i privada de lloguer social, encara que no serà, però, fins a 2023, que es recuperaran els nivells previs de la pandèmia.

Per altra banda, per a l’edificació no residencial la previsió és que la recuperació no sigui tan ràpida com la residencial a causa de l’existència de sectors econòmics que estan experimen-tant certs canvis i presenten algunes característiques pròpies. Per exemple, la crisi de la CO-VID ha deixat espais comercials buits, que ha fet que hi hagi un repunt de l’estoc. Per contra, és possible que es pugui donar un increment en la demanda d’espais logístics com a conse-qüència dels nous models de negocis. Per tant, l’edificació no residencial és un mercat amb factors positius i negatius i la seva evolució depèn del segment de mercat corresponent.

La rehabilitació és un element clau en el pla de recuperació i, doncs, és d’esperar una pro-gressiva recuperació d’aquest segment amb creixements per enguany i durant els pròxims anys. Concretament, el pla de rehabilitació d’habitatges comptarà amb 6.820 milions d’euros dels fons europeus, però cal tenir present que les rehabilitacions que contempla el Next Ge-neration van dirigides a rebaixar el consum energètic dels habitatges i no responen al gruix de demanda de rehabilitació orientat a reparacions, seguretat i altres funcionalitats. A més, actualment a Espanya hi ha poques empreses i professionals que ofereixen aquests serveis de rehabilitació energètica. Per tant, serà tot un repte reorientar la demanda i fer front a l’absorció de creixements de demanda intensos. Per altra banda, existeix una rigidesa en els terminis de les convocatòries dels fons i que, per tal d’aprofitar tota la seva potencialitat, s’haurien de flexibilitzar i agilitzar.  

Previsiblement, la inversió en obra pública creixerà enguany entorn un 8,5% d’acord amb algunes previsions del sector, gràcies als efectes potencials del Next Generation i al cicle elec-toral municipal. El ferrocarril, a causa de la seva contribució positiva a la mobilitat sostenible, es podrà veure molt beneficiat del Pla de Recuperació, així com noves infraestructures de comunicació, digitals, electrificació de transports i energètiques.

En conclusió, tot i les bones expectatives, l’augment dels preus dels materials i de l’energia i una gestió ineficient i lenta dels fons europeus posen en risc el creixement potencial del sec-tor de la construcció. La revisió extraordinària de preus adoptada en els Reials Decrets-Llei 3/2022 i 6/2022 haurien d’anar acompanyades de mecanismes d’adaptació dels preus dels projectes a la realitat del mercat en totes les obres que surtin a concurs, utilitzant les pròpies fórmules de revisió de preus que la llei ja preveu (Decret 1359/2011) i els índexs oficials de preus dels materials que aprova periòdicament el Ministerio de Hacienda y Función Pública. A més, cal establir amb caràcter general que tota obra que surti a licitació inclogui al seu plec de clàusules administratives un mecanisme extraordinari de revisió de preus que s’apliqui des del moment d’inici de les obres fins a llur conclusió, sense cap restricció ni de temps ni de volum d’obra executada.

Finalment, cal fer esment a les dades publicades el passat 30 de maig per la Intervenció Ge-neral de l'Estat indiquen que, a Catalunya, l'execució d'inversions reals de l'Estat i el seu sector públic per l'any 2021 ha estat del 35,8%, la xifra més baixa de totes les comunitats. Des de 2013 a 2021, l’execució pressupostaria de l’Estat a Catalunya ha estat del 61,4%, acumulant un dèficit aproximat de 4.400 milions d’euros entre inversió pressupostada i inversió final-ment liquidada.

La manca d’inversió a Catalunya fa que el dèficit acumulat d’inversió en infraestructures econòmiques i socials a Catalunya sigui aproximament de 35.000 milions d’euros pel període 2009-2020.

Des de la Cambra de Contractistes volem recordar la importància d’implantar un nou model de gestió de les infraestructures, que apropi la gestió al territori, amb la creació d’una Agencia d’Infraestructures de Catalunya de caràcter tècnic i independent, que analitzi, valori, proposi, prioritzi i faci seguiment de les inversions en infraestructures.

Veure informe complet aquí: